LA ÈTICA DE GOOGLE

El passat 22 de febrer, grup de treball de la Unió Europea, que és encarregat de vetllar per la protecció de la privacitat dels ciutadans, va enviar una carta a Google en la qual expressa la seva preocupació pel temps que emmagatzema les imatges fotogràfiques que utilitza al servei de mapes Street View. En la mateixa carta, recomana que avisi amb antelació als veïns que podran ser captats per les càmeres.

Al meu entendre, el més preocupant al respecte no és la durada d’emmagatzematge de les fotografies, sinó la mateixa presa de les imatges o, millor dit, el tractament que se’n dona. La llibertat de tot individu també rau en el dret de fer i estar a on i com li sembli convenient sense que n’hagi de quedar constància o prova i molt menys sense el propi consentiment.

Com molts de vosaltres coneixereu, des del 2006, Street View ofereix mapes, imatges, carrers de diferents ciutats i països del mon. Moltes vegades difumina la cara de les persones que surten en imatge però hi ha ocasions en què no s’ha realitzat aquesta funció i per tant s’interpreta com una manca de privacitat de dades personals i violació de la intimitat. El que demana la Comissió és que es guardin les fotografies originals només 6 mesos i no durant 12 mesos i que s’eviti prendre imatges que continguin detalls íntims. Pel seu costat Google opina que guardar les imatges està justificat per garantir una bona qualitat i fiabilitat dels mapes i si és necessari rectificar els possibles errors.

Vídeo Google

A Playa Brava de Pals

La setmana passada la premsa va fer ressó d’una noticia si més no estranya: Urbanisme obrirà un expedient en contra del càmping Playa Brava de Pals, per una ampliació il•legal de 50.000 m2. No vull dir que trobi estrany el nom del càmping, ni que la Direcció General d’Urbanisme incoï un expedient de protecció de la legalitat urbanística per tals fets, el factor peculiar ve donat quan la noticia continua explicant que aquesta ampliació es va fer fa anys, segons declaracions del regidor d’urbanisme del municipi, daten dels anys 80. La pregunta és: com pot ser que ja des dels anys 80 existeixi una ampliació sense llicència ocupant una superfície de 50.000 m2 i ningú ho hagi vist fins ara, passats 30 anys?

L’administració, el sistema, no deixa de ser sorprenent, tant es pot capficar en situacions de poca afectació pel territori, provocant complexes tramitacions encara que imperi una solució amb sentit comú, com pot deixar passar actuacions d’impossible inobservança.

El més rellevant encara és que aquesta ampliació es troba situada en sòl no urbanitzable de protecció especial, prop de les Basses de’n Coll, actualment formen part del PEIN i Xarxa Natura 2000 i en un futur possiblement es trobin dins el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Ara caldrà veure com avança aquest expedient que Urbanisme ha decidit iniciar, els entrebancs amb els quals es trobi i la seva solució, esperant que es retorni aquest espai que han pres a l’estat inicial amb el que es trobava abans de l’alteració.

Per més informació premeu aquí.

La creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats)

La creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter suposaria la protecció ferma de 8.000 hectàrees, que no només es troben distribuïdes en l’àmbit terrestre sinó també en el marí. En aquest sentit, es compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i d’altres entitats naturalistes o ecologistes.

La problemàtica deriva de l’oposició de bona part dels agents implicats en el territori (diversos Ajuntaments, agricultors, empreses turístiques, etc) i també cal tenir en compte el baix pressupost destinat als espais protegits, amb les problemàtiques que això ha generat en la immensa majoria de Parcs Naturals de Catalunya.

Possiblement, a causa de les limitacions en els usos i activitats permeses en aquest nou espai apareixeran empreses, la majoria de caire turístic, que poden patir perjudicis econòmics en conseqüència i en aquest sentit caldrà redirigir la oferta a espais menys fràgils i amb l’aparició de nous serveis.

Ara bé, atenent els antecedents d’aquest territori la creació del Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter seria una bona ocasió per millorar i/o recuperar els ecosistemes naturals i afavorir la sotenibilitat de l’entorn entre les activitats turístiques que s’hi desenvolupen i els espais protegits.

Els parcs eòlics a l'Empordà

Avui, sortint del meu poble de camí a Girona, he observat, com cada dia, les espectaculars vistes que ofereix l’Empordà i he intentat imaginar com seria la fotografia d’aquest mateix indret, objecte de poesia, amb 32 miniparcs eòlics construïts, tal i com ha proposat una empresa interessada. Per altre costat, m’he sentit egoista o si més no he adoptat la postura dels denominats NIMBY (not in my back yard). No és veritat que per tal de satisfer les demandes actuals cal que apostem per les energies netes i renovables? No és veritat que sabem que aquestes energies són claus pel desenvolupament sostenible actual i futur? Així doncs, ens trobem davant un dilema. D’una banda, cal protegir aquests espais de l’impacte paisatgístic flagrant que suposaria l’aparició dels molins de vent, però, per altre banda, la tramuntana fa que sigui una localització potencial pel bon rendiment d’aquesta energia. Cal intentar que aquesta contraposició d’idees col•labori positivament cap a una opció més correcta, o si més no d’equilibri, entre la necessitat d’energies renovables i la necessitat de preservar un espai tant especial com l’Empordà.

La Jornada de Portes Obertes de la Universitat de Girona, el proper 19 de febrer de 2010

La Universitat de Girona, institució pública integrada en el sistema d’universitats públiques catalanes, té com a finalitat participar activament en el desenvolupament i el progrés social en el vessant científic, tècnic, artístic, d’humanitats i ciències socials. Com ho aconsegueix? Aportant i formant persones preparades per portar a terme una tasca seriosa i enriquidora per la societat en general, no només pels seus coneixements formatius sinó també pels seus valors personals.

Any rere any, t’ofereix la oportunitat de visitar les seves instal•lacions amb la Jornada de Portes Obertes als estudiants de secundària i als centres, la qual esdevé tota una festa per la Universitat de Girona.

La seu de la universitat és dins la mateixa ciutat de Girona i està formada per tres Campus, el de Montilivi, el Campus del centre i el Campus del Barri Vell. Les jornades de portes obertes s’ofereixen a cadascun d’aquests campus i, dins d’aquests, a les diferents facultats.

Cal que tots aquells estudiants interessats anotin la cita de les portes obertes, que es celebraran el proper dia 19 de febrer de 2010, amb una programació que s’inicia a les 9:30 del matí fins a les 14 hores del migdia. El 17 d’abril es realitzarà una altra Jornada aquesta destinada a famílies i públic en general.

Restaran obertes les diferents facultats, per tal que tots els estudiants que ho desitgin pugin visitar els campus, centres i instal•lacions esportives, s’ofereixen sessions informatives, visites guiades i diferents tallers i la Fira “Ho tens a la UdG” on s’hi trobarà l’oferta d’activitats dels serveis i associacions de la UdG. La fira es situarà al Campus Montilivi, davant la Facultat de Ciències, tot i que en cas de pluja es traslladarà la fira fins a la Facultat de Dret.

Aquestes jornades es realitzen per donar a conèixer la universitat i tenir un contacte directe, de primera mà, amb les diferents facultats i campus tant als estudiants de secundària com els representants dels seus centres, de manera que disposin d’una informació objectiva, pròpia i individual de la universitat de Girona i facin seva la universitat per un dia, per ara...

Per més informació es pot consultar l’accés als diferents centres i la programació establerta a la pàgina web principal de “la meva udg” o a la web de la jornada de portes obertes de la UdG.

El territori. Percebut de manera diferent per cadascú, on un mateix indret pot ser definit per uns com una font per explotar i, per altres, com un espai intocable. Sembla que amb els anys cada vegada hi ha una major sensibilitat envers la protecció de l’entorn que queda reflexada amb la oposició, sovint organitzada, envers certes actuacions que es perceben com agressions sobre el territori. Per contra, es segueixen aprovant planificacions i projectes amb forts components d’alteració, tot i que, cal dir, que en els darrers temps l’administració autonòmica ha realitzat esforços i aprovat lleis que contribueixen a resguadar alguns àmbits del territori, aquests, però, no són suficients ja que queden molts aspectes a organitzar. De tota manera continuem amb la discussió, mentre que uns perceben el territori com una eina apta per la seva transformació i qüestionen el planejament i les normatives per les seves restriccions, altres perceben que el territori és objecte de continua agressió i que no es fan els esforços suficients per a perpetuar i custodiar el nostre entorn.