Els parcs eòlics a l'Empordà

Avui, sortint del meu poble de camí a Girona, he observat, com cada dia, les espectaculars vistes que ofereix l’Empordà i he intentat imaginar com seria la fotografia d’aquest mateix indret, objecte de poesia, amb 32 miniparcs eòlics construïts, tal i com ha proposat una empresa interessada. Per altre costat, m’he sentit egoista o si més no he adoptat la postura dels denominats NIMBY (not in my back yard). No és veritat que per tal de satisfer les demandes actuals cal que apostem per les energies netes i renovables? No és veritat que sabem que aquestes energies són claus pel desenvolupament sostenible actual i futur? Així doncs, ens trobem davant un dilema. D’una banda, cal protegir aquests espais de l’impacte paisatgístic flagrant que suposaria l’aparició dels molins de vent, però, per altre banda, la tramuntana fa que sigui una localització potencial pel bon rendiment d’aquesta energia. Cal intentar que aquesta contraposició d’idees col•labori positivament cap a una opció més correcta, o si més no d’equilibri, entre la necessitat d’energies renovables i la necessitat de preservar un espai tant especial com l’Empordà.