FRACAS DE LES AGENDES 21?

Un estudi elaborat per la Factoria per la Sostenibilitat determina que la implantació de l’agenda 21 local a les comarques gironines, en concret del Pla d’acció local cap a la Sostenibilitat (PALS), no s’ha desenvolupat satisfactòriament, tot i que el 90% dels municipis l’han elaborat les seves actuacions no s’acaben realitzant. Les conclusions de l’informe disposen que les millores van encaminades a la gestió de residus i gestió de l’aigua i s’ha empitjorat en mobilitat i consum del sòl.

Doncs des del meu punt de vista, és totalment lògic que així sigui: s’ha avançat moltíssim en els darrers anys per millorar en la gestió de residus mitjançant directives europees i lleis que obliguen al reciclatge o per la subvenció per construir deixalleries. Pel que fa a la gestió de l’aigua també s’han produït canvis positius tant en l’ús general d’aquest recurs per part de la societat com per la legislació en matèria d’aigües que imposa un cànon proporcional al seu consum. En canvi, pel que fa a la mobilitat, continuem sense disposar d’un transport públic eficient. I pel que fa al consum del sòl, si bé és cert que s’han aprovat diversos Plans Territorials Parcials i Plans Directors Territorials amb la intenció de frenar el creixement urbanístic dispers, aquesta planificació només aporta directrius i aconsegueix el seu objectiu una vegada es revisen els plans d’ordenació urbanístics municipals (POUM); només en el cas dels Plans Directors Urbanístics s’aconsegueix una major incisió sobre el planejament local i aquests plans directors urbanístics no han estat gaire abundants en la majoria del territori.

Perquè estan fracassant els Agendes 21 i els PALS? Doncs, pel meu parer, és perquè al medi ambient mai se li ha donat la importància adequada. Si ho comparem amb el planejament urbanístic aquest disposa d’una normativa específica, la immensa majoria dels municipis tenen un POUM (o NNSS) que es desenvolupa i que ha de complir amb uns terminis d’execució. El PALS simplement esdevé un eina de bones intencions, i tal com s’ha comprovat amb l’informe, es pot aprovar un pla d’acció local i no realitzar cap de les actuacions previstes. En definitiva, aparença. Això no canviarà fins que no se li atorgui al nostre entorn, ja no dic més, sinó el mateix valor que se li dóna a l’economia fàcil.

LA IMMENSITAT DEL SOL

La tecnologia ens permet observar aspectes que serien impossibles de veure i les imatges publicades per la NASA mostren un Sol impressionant i meravellós. Aquestes imatges han estat preses gràcies a la sonda anomenada Solar Dynamics Observatori (SDO), mostren les dinàmiques solars i detalls mai vistos fins al moment.

Segons les previsions fetes per la NASA aquesta sonda ajudarà a millorar el coneixement científic sobre l’activitat i les radiacions solars, la qual segons diversos científics està íntimament lligada amb el clima terrestre i el Canvi Global.

Esperem doncs que a més a més de la bellesa de les imatges en podem extreure conclusions científiques útils per a reforçar o desmuntar les teories que indiquen relacions entre el canvi climàtic i l’activitat solar.

VOLCANO IN ICELAND

Tothom ha sentit a parlar del núvol de cendra procedent del volcà del glacial Eyjafjallajokull (Islàndia) que ha afectat el nostre espai aeri (com s’atreveix....) altres s’han interessat pels canvis en el clima que això pot comportar després que el núvol hagi arribat a l’estratosfera. Doncs a més a més d’això, reflexiono, de la mateixa manera com ho vaig fer quan es va esdevenir la gran nevada de principis de març d’aquest any, i afirmo la nostra dependència als vols i la nostra deficiència d’alternatives tant energètiques (que en el cas de nevada va quedar palès) com de transport públic. També cal esmentar el poc que s’ha sentit a parlar dels efectes que deuen haver patit els habitants i ecosistemes propers al volcà.


En definitiva, aquest núvol de cendra esdevingut del volcà islandès que ha paralitzat els aeroports de 20 països europeus fa veure que la societat actual està extremadament globalitzada (d’aquí els caos en els aeroports) és extremadament impacient (les imatges d’histerisme col•lectiu ho demostren) i és extremadament incomprensiva (si fos el cas que s’hagués volat i algun avió hagués caigut....potser s’hagués entès millor?). El més graciós de tot és que els efectes de la natura, en aquests casos descrits lluny de ser catàstrofes, tornen a ser (agradablement) impredictibles i que l’avançada societat humana no pot controlar.

Per veure un vídeo impresionant de l'activitat volcànica del Eyjafjallajokull premeu aquí.

EL FUTUR DE L'AGRICULTURA

Abans de llegir el present escrit, trobo convenient que us redireccioneu a la web del DAAR de la Generalitat de Catalunya i llegiu els punts comentats en el debat que va tenir lloc el passat 14 d’abril al parlament de Catalunya sobre el debat monogràfic pel món agrari on es va aconseguir consens per recolzar el Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA).

Animo a que llegir les conclusions del debat per dos motius, primer, que trobo a faltar la voluntat d’elaborar un Pla de delimitació de zones d’alt interès agrícola bàsic per assegurar la continuïtat dels espais agrícoles tradicionals que sempre han estat sotmesos a ràpides transformacions sense resistències, a més a més, un Pla d’espais agrícoles suposaria un estudi profund en el territori que legitimaria, o no, altres plans que han declarat certes zones com d’alt valor agrícola. El segon motiu és que aquestes propostes han estat discutides en el mateix Parlament de Catalunya davant dels nostres polítics, veurem si es fan realitat o continuen només com promeses que mai es fan realitat, enfonsant a l’agricultura i la ramaderia a un pou sense sortida sense haver fet absolutament res per evitar-ho. Llavors ens lamentarem i patirem les conseqüències de ser un país sense agricultura i, per tant, sense passat ni futur.


Perquè en tingueu una ideia, algunes de les propostes sorgides del debat són: buscar alternatives al secor làctic català, nou Pla plurianual de desenvolupament de l’aqüicultura al Delta de l’Ebre, que la flota del litoral català es consideri flota artesanal, potenciar el cooperativisme agrari, distintius de qualitat, comerç de proximitat, producció ecològica, vi, nova marca de garantia que promogui el producte alimentari d’origen català de qualitat, xarxes de proximitat, impuls de sistemes i canals de venda per eliminar intermediaris entre el productor i el consumidor, venda directa, permetre a les agrupacions de productors vendre de forma directa els seus productes en espais públics, garantir recursos humans i materials suficients per dur a terme tasques d’inspecció, control i sanció, formació, simplificació administrativa.

LES MUTACIONS I EL BARÇA

Aquest bloc va ser creat per fer difusió de noticies referents a la ciència i el territori, però de vegades succeeixen coses que no es poden obviar. La gent que li agradi el futbol, sigui de l’equip que sigui, m’entendrà ràpidament perquè a dia d’avui el Barça està format per un conjunt de persones que no són normals (d’aquí el títol d’aquesta entrada) o potser és que un grup ben organitzat i estructurat és capaç de treballar fins a tocar la perfecció.

Arriba un moment en que no hi ha paraules per definir a Leo Messi o a Xavi, el gran Puyol, Piqué o Valdes, però en general tots són especials i creen un equip indescriptible. Hi ha moltes coses del futbol que em fan ser crítica, sobretot per qüestions organitzatives o econòmiques, però la felicitat que ha regalat aquest equip... Gràcies Guardiola.


Després d’un any inoblidable amb 6 títols guanyats de 6 disputats (Copa del Rei, Supercopa, Copa del Rei, Lliga, Champions, Intercontinental) i el 2-6 al Bernabeu, el millor equip de la història semblava que ja no podia fer vibrar més, però la història continua. Amb l’equip blaugrana a les semifinals de la Lliga de Campions després d’un had trick més un (4 gols!) de Messi davant l’Arsenal 4 dies abans, ahir es va jugar el Madrid – Barça en un context crec mai vist, empatats al capdavant de la Lliga i amb un equip, el Madrid, que s’ha gastat més diners per formar una plantilla que no pas tenen els PIB de molts països del mon. Doncs tot i així els culés van jugar com fades.

Impressionant joc, impressionant equip, impressionant caràcter, impressionant Barça....

TRAFIC D’ANIMALS

Tràfic i contraban d’animals protegits dissecats. Això no ha succeït a un país estranger, d’un altre continent, ni tan sols a un estat proper, això ha passat a Vilafant.

Varen ser comissades 1700 animals dissecats al domicili de l’acusat. Si premeu aquí podreu visualitzar el vídeo i podreu distingir una multitud veritablement impressionant i variada de víctimes, de tots els regnes animals, des d’un linx ibèric a un trencalòs o una àguila imperial. Aquests fets s’han donat en el marc d’una operació policial més àmplia a nivell de l’estat espanyol i també internacional. Fins al moment, s’han detingut 7 persones i s’han trobat 2.500 animals.


Aquests individus introduïen aquestes espècies al país per transport aeri passant desapercebuts dels controls duaners, alhora també s’ocupaven del tràfic, transport i dissecació dels animals. Després els venien a privats que pagaven en funció de l’exemplaritat de l’animal i el seu grau de protecció.

Veure la noticia publicada al diari el Punt de 10.04.10.

L’AGRICULTURA ECOLÒGICA, MÉS PERILLOSA QUE LA TRANSGÈNICA?

Sempre hi ha hagut defensors i detractors dels transgènics, el que no havia trobat mai, és un científic manifestant que “l’agricultura ecològica és més perillosa que la transgènica”. Aquestes declaracions varen ser fetes per Paul Christou, de la Unitat de Biotecnologia Molecular del John Innes Centre (Regne Unit) a una entrevista publicada a la web de DiCYT, l’Agencia de Noticies para la divulgació de la Ciència y Tecnologia de l’Institut ECYT de la Universitat de Salamanca.


A més a més d’aquesta afirmació en fa d’altres, generalment utilitzades pels defensors d’aquest tipus d’agricultura, com per exemple que són útils per aconseguir la sostenibilitat alimentària en els països en vies de desenvolupament, s’aconsegueix la resistència a insectes de tal manera que no caldria la utilització de productes químics i nega la disminució de la biodiversitat (ens al contrari, creu que la millora).

El cap científic del Centre d'Agricultura Ecològica dels EUA, Charles Benbrook, ha manifestat que en tretze anys els transgènics han provocat un increment de l'ús d'herbicides, pel que han deixat una "empremta negativa". D'altra banda, IFOAM, la Federació Internacional de Moviments de productors d'Agricultura Ecològica, ha criticat que els Organismes Genèticament Modificats (OGM) obstaculitzen el dret del productor a "desar" i reutilitzar la mateixa llavor, segons ha declarat el productor de Canadà, Percy Schmeiser, que va guanyar un litigi a Monsanto per "contaminació" dels seus camps amb transgènics.


Per altre costat, tenim que IFOAM manifesta, el contrari, que els OGM "no són la solució" al repte de garantir l'abastament alimentari mundial. Membres de IFOAM, International Foundation for Organic Agriculture Movements, qualifiquen de simplistes els arguments de les empreses de biotecnologia quan justifiquen els OGM com a solució als problemes de proveïment alimentari.

LA GUERRA DELS TRANSGÈNCICS

Els transgènics han provocat un debat obert des de fa anys, que no està tancat ni molt menys i que vistes les postures adverses entre opositors i defensors, continuarà donant moltes noticies.

La noticia d’actualitat és que la unió europea ha autoritzar recentment el cultiu d’una varietat de patata genèticament modificada entre els seus estats membres. Aquesta decisió va ser presa sense la unanimitat dels parlamentaris europeus, on per exemple, l’eurodiputat alemany Martin Hausling va expressar que el 70% dels consumidors estan en contra dels aliments transgènics, i el ministre d’agricultura Italià Luca Zaia va advertir que aquesta decisió podria modificar profundament el sector primari europeu (com si ja no tinguéssim prous dificultats i imposicions).

Es tracta d’una varietat de patata desenvolupada per l’empresa alemanya BASF que es pretén utilitzar per elaboració de paper, cola, plàstics i per aliment animal. Aquest serà el segon producte transgènic que es cultivarà a la unió europea després del blat de moro. Cal tenir en compte que, una vegada s’ha autoritzat el seu cultiu, ara cada país té el dret a decidir si vol cultivar o no aquests productes.

A destacar, que segons alguns científics, aquesta patata conté un gen marcador que provoca resistència als antibiòtics en éssers humans, i segons algunes fonts, l’Organització Mundial de la Salut, l’Institut Pasteur i varies institucions científiques han manifestat reserves en la utilització d’aquests gens.

Per altre costat, cal recordar que l’estat espanyol es troba en al 14a posició de la llista de països que cultiven transgènics i que actualment és dels 5 països de la unió europea que cultiven blat de moro modificat genèticament (Espanya, República Txeca, Romania, Portugal i Eslovàquia).




Feia 12 anys que la Unió Europea no acceptava cultivar més transgènics, perquè ara sí?

Per més informació premeu els següents enllaços: vídeo RTVE, noticia BBC