VOLCANO IN ICELAND

Tothom ha sentit a parlar del núvol de cendra procedent del volcà del glacial Eyjafjallajokull (Islàndia) que ha afectat el nostre espai aeri (com s’atreveix....) altres s’han interessat pels canvis en el clima que això pot comportar després que el núvol hagi arribat a l’estratosfera. Doncs a més a més d’això, reflexiono, de la mateixa manera com ho vaig fer quan es va esdevenir la gran nevada de principis de març d’aquest any, i afirmo la nostra dependència als vols i la nostra deficiència d’alternatives tant energètiques (que en el cas de nevada va quedar palès) com de transport públic. També cal esmentar el poc que s’ha sentit a parlar dels efectes que deuen haver patit els habitants i ecosistemes propers al volcà.


En definitiva, aquest núvol de cendra esdevingut del volcà islandès que ha paralitzat els aeroports de 20 països europeus fa veure que la societat actual està extremadament globalitzada (d’aquí els caos en els aeroports) és extremadament impacient (les imatges d’histerisme col•lectiu ho demostren) i és extremadament incomprensiva (si fos el cas que s’hagués volat i algun avió hagués caigut....potser s’hagués entès millor?). El més graciós de tot és que els efectes de la natura, en aquests casos descrits lluny de ser catàstrofes, tornen a ser (agradablement) impredictibles i que l’avançada societat humana no pot controlar.

Per veure un vídeo impresionant de l'activitat volcànica del Eyjafjallajokull premeu aquí.

EL FUTUR DE L'AGRICULTURA

Abans de llegir el present escrit, trobo convenient que us redireccioneu a la web del DAAR de la Generalitat de Catalunya i llegiu els punts comentats en el debat que va tenir lloc el passat 14 d’abril al parlament de Catalunya sobre el debat monogràfic pel món agrari on es va aconseguir consens per recolzar el Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA).

Animo a que llegir les conclusions del debat per dos motius, primer, que trobo a faltar la voluntat d’elaborar un Pla de delimitació de zones d’alt interès agrícola bàsic per assegurar la continuïtat dels espais agrícoles tradicionals que sempre han estat sotmesos a ràpides transformacions sense resistències, a més a més, un Pla d’espais agrícoles suposaria un estudi profund en el territori que legitimaria, o no, altres plans que han declarat certes zones com d’alt valor agrícola. El segon motiu és que aquestes propostes han estat discutides en el mateix Parlament de Catalunya davant dels nostres polítics, veurem si es fan realitat o continuen només com promeses que mai es fan realitat, enfonsant a l’agricultura i la ramaderia a un pou sense sortida sense haver fet absolutament res per evitar-ho. Llavors ens lamentarem i patirem les conseqüències de ser un país sense agricultura i, per tant, sense passat ni futur.


Perquè en tingueu una ideia, algunes de les propostes sorgides del debat són: buscar alternatives al secor làctic català, nou Pla plurianual de desenvolupament de l’aqüicultura al Delta de l’Ebre, que la flota del litoral català es consideri flota artesanal, potenciar el cooperativisme agrari, distintius de qualitat, comerç de proximitat, producció ecològica, vi, nova marca de garantia que promogui el producte alimentari d’origen català de qualitat, xarxes de proximitat, impuls de sistemes i canals de venda per eliminar intermediaris entre el productor i el consumidor, venda directa, permetre a les agrupacions de productors vendre de forma directa els seus productes en espais públics, garantir recursos humans i materials suficients per dur a terme tasques d’inspecció, control i sanció, formació, simplificació administrativa.