CREIXEMENT SOSTENIBLE O DECREIXEMENT

A la vista de la Segona Conferència Internacional sobre el Decreixement, que s’està realitzant a Barcelona del 26 al 29 de març, es pren atenció en el debat. Aquest esdeveniment reuneix a especialistes mundials en economia i a les xarxes socials que recolzen la filosofia del decreixement.

Així doncs, necessitem sostenibilitat o decreixement. Crec que potser encara estem més enrere, perquè també és vàlida la següent pregunta: decreixement o creixement? ja que, essent realistes, la societat actual està submergida en el creixement infinit i el consumisme, amb totes les seves conseqüències.

El diari “La Vanguardia”, en un article publicat el 28 de març, diu literalment: “Treballar menys contribuiria a protegir el planeta”. Segons Giorgos Kallis, investigador de ciències ambientals de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB, la prolongació d’aquestes jornades acostuma a anar associada a aconseguir major creixement de la producció i consum, el qual significa major esgotament dels recursos i una major degradació ambiental. Altres especialistes, en consonància amb això, determinen que l’augment de la jornada laboral fa que aquestes persones facin un ús més intensiu dels recursos i contaminin més. També la falta de temps fa que la gent realitzi activitats de baix impacte ambiental com passejar, estar en família, etc.

És per tot l’exposat, que els partidaris del decreixement aposten per reduir les jornades laborals, amb diferents estratègies. Tal com diu Kallis, la millora de la tecnologia fa que es necessitin menys persones per fer un mateix treball, el qual lliga amb el concepte que explica John de Graaf (director de la campanya Recupera el teu temps) el qual explica que per mantenir el treball i no reduir el nombre d’hores treballades es tendeix a augmentar la producció i el consum, però en el futur, la necessitat de limitar el consum als nivells actuals, o més baixos, caldrà despatxar a part dels treballadors o reduir la jornada laboral a tot el mon. El que es pretén és que els països rics comencin a canviar la productivitat laboral per temps lliure i no per poder adquisitiu addicional.

O bé les modes o bé el fracàs de la sostenibilitat ha conduit a l’aparició d’aquest nou concepte: el decreixement. Ara bé, vista l’experiència, calen accions, accions que molts expliquen (control d’emissions dels gasos efecte hivernacle, per exemple) però que ningú aplica (protocol de Kyoto.....). Mentre això no canviï cap d’aquestes iniciatives, tat fantàstiques en la teoria, es podran portar a la pràctica i aconseguir els canvis que tant necessitem.

Més informació a: http://decreixement.net

PROHIBICIÓ D’ANUNCIS DEL CANVI CLIMÀTIC

Si un dia qualsevol a una hora qualsevol ens posem a mirar els anuncis que s’emeten a la televisió, podrem veure imatges insensibles, consumistes, molestes, masclistes, etc. Imatges i continguts que afegit a les tendències de la societat actual poden arribar a influir en les conductes de les persones, sovint negativament.

Doncs bé, l’Autoritat d’Estàndards en la Publicitat ha prohibit l’emissió de dos anuncis del mateix Ministeri per a l’Energia i el Canvi Climàtic. Aquests anuncis alertaven de les desastroses conseqüències del canvi climàtic, utilitzant cançons populars infantils. El motiu que dona l’organisme regulador de la publicitat, després que més de 900 persones formulessin queixes per la manipulació dels versos infantils, és que són alarmistes i que no estaven avalats pel consens científic en aquesta matèria.

Serà doncs, que les cremes antiarruges, les pastilles que aprimen, els iogurts que milloren les defenses, els anuncis de “teletienda” o els efectes dels desodorants Axe estan avalats per la comunitat científica?

Per altre costat, us animo a fer un exercici d’imparcialitat, podeu comparar la noticia publicada a la Vanguardia i la publicada pel diari ABC. Amb el titular n’hi ha prou....

Veure anunci de TV3

MENYS AIGUA PEL TER

Tal com han denunciat Gent del Ter a l’Agència Catalana de l’Aigua, les obres d’ampliació del cabal que transfereix el riu Ter a la Costa Brava no està complint amb les exigències aprovades pel Pla Sectorial de cabals. Han observat que la canonada que s’està construint des de Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal de 1,6 m3/segon mentre que el cabal de transferència per l’abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d’1 m3/segon.

En el mateix sentit, aprofitant l’avinentesa, cal recordar que sorprenentment encara a dia d’avui es troba en vigència la Llei aprovada l’any 1959 pel règim franquista, tot i que la Generalitat de Catalunya actualment té les competències sobre les seves conques internes i s’han aprovat normatives, aquesta llei del 1959 encara continua sent la llei de referència per la gestió del riu en un àmbit tant important com és la distribució de cabals. Aquesta Llei determina que el Ter transvasi 1 m3/s per proveir Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre, que el cabal del riu ha de ser de 3 m3/s pel seu pas per Girona i que s’han de preservar 150 hm3/s l’any per als regants del baix Ter. Una vegada aquestes tres condicions es compleixen es podrà transvasar com a màxim 8 m3/s cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Des de l’any 1959 fins al 2010 han canviat moltes coses, per exemple, ara tenim un govern democràtic, les dones van a les universitats, la qualitat de vida ha millorat, la tecnologia i la ciència han avançat i la societat està molt més compromesa amb el territori i el medi ambient. Però tot i així, continuem amb una Llei de l’any 1959 que regula els cabals del riu Ter i amb el mateix tarannà de complir primer amb els de les grans capitals i, el que sobra, pels de Girona. El gran projecte de la dessalinitzadora del Prat hauria d’ajudar a la resolució d’aquests problemes, però abans s’ha de ser capaç de prendre decisions que no agradin a tothom ja que l’aigua dessalada és més cara que la que procedeix del Ter.

Però bé, ja comença a ser hora que ens posem seriosos i, sense pors, es posin les coses a lloc. Ja és hora que es torni l’aigua al Ter i lligat, de la mà, hi ha d’anar una nova cultura de l’aigua totalment imprescindible: la solució no és tenir més aigua, la solució és no malgastar-la i gestionar-la correctament d’una vegada per totes.

SICROTROM A CATALUNYA

El dia 22 de març va ser inaugurat a Cerdanyola del Vallès, amb la presència del president de l’Estat Espanyol i el de la Generalitat de Catalunya entre d’altres, el sicrotrón Alba. És una bona notícia per la comunitat científica, i també per la població en general, ja que aquesta infraestructura permet avançar la investigació en el camp de la química, l’estudi de materials, la biologia, la indústria farmacèutica, etc. El sicrotró és un accelerador de partícules que es desplacen en una òrbita circular per l’acció d’un camp magnètic, generant una llum que permet explorar molècules i àtoms. Aquesta eina científica és la primera al país i s’afegeix a les 20 que ja existeixen a Europa.

LA GRAN NEVADA II

Gairebé una setmana després de la gran nevada caiguda a les comarques Gironines encara hi ha municipis que no disposen de llum, sobretot i insistentment a la Costa Brava. Però els problemes s’estenen, i no només ha esta la manca de llum, també molts municipis no han disposat d’aigua corrent, de telèfon fixe, ni tampoc mòbil, ni d’internet, carreteres tallades, comerços tancats, benzineres sense gasoil, boscos caiguts i arbres trencats, terres glaçats, accidents, incomunicació, preocupació. Com sempre es busquen responsabilitats i aquestes es depuren i es desvien cap enlloc, sort que d’aquí pocs dies ja no ho recordarem, pensaran alguns....ja hi pensarem d’aquí 25 anys, a la propera!

LA GRAN NEVADA

Passats uns dies des de la gran nevada de l’any 2010 es pot pensar en perspectiva i ja no tant des de la impressió del moment. Després de molts anys de no aparèixer aquest fenomen meteorològic de “neu fins a cota 0”, sembla recordar-nos que encara no ho controlem tot, que encara la natura pot interposar-se en les nostres rutines diàries i que, com ha quedat comprovat, no estem preparats per assumir aquestes situacions, ni en quan a infraestructures d’emergència ni molt menys psicològicament. D’altra banda, s’ha creat un vall d’opinions al voltant de la nevada: canvi climàtic, necessitat de la línia de molt alta tensió (MAT), responsabilitats disperses, etc. Caldria molt espai i temps per tal de comentar-ho tot, per tant, em basaré en remarcar dos aspectes. Per un costat, que al llarg del mateix segle passat es va anar repetint en diverses ocasions grans nevades equiparables a la d’aquest any, i fins i tot més intenses segons recorda la gent del territori, i que per tant, ara per ara, no es pot dir que ens trobem davant un dels efectes del canvi climàtic. Per altre costat, aquesta prova podria ser útil perquè ens adonem de la dependència elèctrica que patim, i quines conseqüències això comporta. El costat positiu de la nevada? els impressionants paisatges que ens ha deixat.

La normalitat de les pistoles

Avui he tingut un matí estressant mentre llegia el diari, perquè hi havia un munt de noticies interessants, curioses o indignants que feien que no pogués parar de llegir. La noticia que més m’ha impactat ha estat el retrocés dels nord americans fins a l’època dels cowboys. Si, la nació en la qual tants i tants països del mon s’emmirallen permet que la gent a peu de carrer porti una arma a la vista de tothom i pugui entrar a qualsevol establiment sense cap mena de problema. I la noticia va in crescendo, perquè hi ha un estat on es permet portar pistoles en camps d’esports i als parcs infantils!, la llei d’altres estats permet portar armes al lloc de treball i recentment un altre estat ha aprovat una llei en què s’autoritzen les armes ocultes en bars i restaurants que serveixen alcohol (?) però si la duen visible no els cal cap mena de permís. En fi, no té desperdici, us invito a llegir la noticia i veure el vídeo d’acompanyament.

ELS ALTRES EFECTES DELS TERRATRÈMOLS

Segons la informació extreta d’un article publicat pel geofísic de l’agència espacial dels Estats Units, Richard Gross, el terratrèmol de 8,8 graus a l’escala Richter va sacsejar el centre i sud de Xile el dissabte 27 de març de 2010, a banda de les catastròfiques conseqüències a escala humana, va reduir la durada del dia en 1,26 microsegons i va desplaçar l’eix de la Terra en vuit centímetres. No és la primera vegada que això succeeix, ja que a causa del sisme de 9,1 graus prop de Sumatra l’any 2004, va reduir el dia 6,8 microsegons i podria haver mogut l’eix de la terra 7 centímetres.

Tot i que el terratrèmol de Xile va ser molt menor que el de Sumatra, segons Gross, aquest pot haver canviat en major mesura la posició de l’eix de la Terra per dues raons. La primera és que el terratrèmol de Sumatra es va localitzar prop de l’equador, mentre que el de Xile es va donar en latituds mitjanes, així pot haver tingut més impacte en el desviament de l’eix. La segona raó es dóna pel fet que la falla geològica que va produir el terratrèmol de Xile va penetrar a la Terra en un angle lleugerament més pronunciat que la falla que va causar el sisme del 2004, de manera que la falla xilena pot moure verticalment la massa terrestre amb més efecte i per tant desviar-ne l’eix.

Per més informació i curiositats consulteu la pàgina web de la NASA.