Passats uns dies des de la gran nevada de l’any 2010 es pot pensar en perspectiva i ja no tant des de la impressió del moment. Després de molts anys de no aparèixer aquest fenomen meteorològic de “neu fins a cota 0”, sembla recordar-nos que encara no ho controlem tot, que encara la natura pot interposar-se en les nostres rutines diàries i que, com ha quedat comprovat, no estem preparats per assumir aquestes situacions, ni en quan a infraestructures d’emergència ni molt menys psicològicament. D’altra banda, s’ha creat un vall d’opinions al voltant de la nevada: canvi climàtic, necessitat de la línia de molt alta tensió (MAT), responsabilitats disperses, etc. Caldria molt espai i temps per tal de comentar-ho tot, per tant, em basaré en remarcar dos aspectes. Per un costat, que al llarg del mateix segle passat es va anar repetint en diverses ocasions grans nevades equiparables a la d’aquest any, i fins i tot més intenses segons recorda la gent del territori, i que per tant, ara per ara, no es pot dir que ens trobem davant un dels efectes del canvi climàtic. Per altre costat, aquesta prova podria ser útil perquè ens adonem de la dependència elèctrica que patim, i quines conseqüències això comporta. El costat positiu de la nevada? els impressionants paisatges que ens ha deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada