MENYS AIGUA PEL TER

Tal com han denunciat Gent del Ter a l’Agència Catalana de l’Aigua, les obres d’ampliació del cabal que transfereix el riu Ter a la Costa Brava no està complint amb les exigències aprovades pel Pla Sectorial de cabals. Han observat que la canonada que s’està construint des de Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal de 1,6 m3/segon mentre que el cabal de transferència per l’abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d’1 m3/segon.

En el mateix sentit, aprofitant l’avinentesa, cal recordar que sorprenentment encara a dia d’avui es troba en vigència la Llei aprovada l’any 1959 pel règim franquista, tot i que la Generalitat de Catalunya actualment té les competències sobre les seves conques internes i s’han aprovat normatives, aquesta llei del 1959 encara continua sent la llei de referència per la gestió del riu en un àmbit tant important com és la distribució de cabals. Aquesta Llei determina que el Ter transvasi 1 m3/s per proveir Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre, que el cabal del riu ha de ser de 3 m3/s pel seu pas per Girona i que s’han de preservar 150 hm3/s l’any per als regants del baix Ter. Una vegada aquestes tres condicions es compleixen es podrà transvasar com a màxim 8 m3/s cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Des de l’any 1959 fins al 2010 han canviat moltes coses, per exemple, ara tenim un govern democràtic, les dones van a les universitats, la qualitat de vida ha millorat, la tecnologia i la ciència han avançat i la societat està molt més compromesa amb el territori i el medi ambient. Però tot i així, continuem amb una Llei de l’any 1959 que regula els cabals del riu Ter i amb el mateix tarannà de complir primer amb els de les grans capitals i, el que sobra, pels de Girona. El gran projecte de la dessalinitzadora del Prat hauria d’ajudar a la resolució d’aquests problemes, però abans s’ha de ser capaç de prendre decisions que no agradin a tothom ja que l’aigua dessalada és més cara que la que procedeix del Ter.

Però bé, ja comença a ser hora que ens posem seriosos i, sense pors, es posin les coses a lloc. Ja és hora que es torni l’aigua al Ter i lligat, de la mà, hi ha d’anar una nova cultura de l’aigua totalment imprescindible: la solució no és tenir més aigua, la solució és no malgastar-la i gestionar-la correctament d’una vegada per totes.