FRACAS DE LES AGENDES 21?

Un estudi elaborat per la Factoria per la Sostenibilitat determina que la implantació de l’agenda 21 local a les comarques gironines, en concret del Pla d’acció local cap a la Sostenibilitat (PALS), no s’ha desenvolupat satisfactòriament, tot i que el 90% dels municipis l’han elaborat les seves actuacions no s’acaben realitzant. Les conclusions de l’informe disposen que les millores van encaminades a la gestió de residus i gestió de l’aigua i s’ha empitjorat en mobilitat i consum del sòl.

Doncs des del meu punt de vista, és totalment lògic que així sigui: s’ha avançat moltíssim en els darrers anys per millorar en la gestió de residus mitjançant directives europees i lleis que obliguen al reciclatge o per la subvenció per construir deixalleries. Pel que fa a la gestió de l’aigua també s’han produït canvis positius tant en l’ús general d’aquest recurs per part de la societat com per la legislació en matèria d’aigües que imposa un cànon proporcional al seu consum. En canvi, pel que fa a la mobilitat, continuem sense disposar d’un transport públic eficient. I pel que fa al consum del sòl, si bé és cert que s’han aprovat diversos Plans Territorials Parcials i Plans Directors Territorials amb la intenció de frenar el creixement urbanístic dispers, aquesta planificació només aporta directrius i aconsegueix el seu objectiu una vegada es revisen els plans d’ordenació urbanístics municipals (POUM); només en el cas dels Plans Directors Urbanístics s’aconsegueix una major incisió sobre el planejament local i aquests plans directors urbanístics no han estat gaire abundants en la majoria del territori.

Perquè estan fracassant els Agendes 21 i els PALS? Doncs, pel meu parer, és perquè al medi ambient mai se li ha donat la importància adequada. Si ho comparem amb el planejament urbanístic aquest disposa d’una normativa específica, la immensa majoria dels municipis tenen un POUM (o NNSS) que es desenvolupa i que ha de complir amb uns terminis d’execució. El PALS simplement esdevé un eina de bones intencions, i tal com s’ha comprovat amb l’informe, es pot aprovar un pla d’acció local i no realitzar cap de les actuacions previstes. En definitiva, aparença. Això no canviarà fins que no se li atorgui al nostre entorn, ja no dic més, sinó el mateix valor que se li dóna a l’economia fàcil.

LA IMMENSITAT DEL SOL

La tecnologia ens permet observar aspectes que serien impossibles de veure i les imatges publicades per la NASA mostren un Sol impressionant i meravellós. Aquestes imatges han estat preses gràcies a la sonda anomenada Solar Dynamics Observatori (SDO), mostren les dinàmiques solars i detalls mai vistos fins al moment.

Segons les previsions fetes per la NASA aquesta sonda ajudarà a millorar el coneixement científic sobre l’activitat i les radiacions solars, la qual segons diversos científics està íntimament lligada amb el clima terrestre i el Canvi Global.

Esperem doncs que a més a més de la bellesa de les imatges en podem extreure conclusions científiques útils per a reforçar o desmuntar les teories que indiquen relacions entre el canvi climàtic i l’activitat solar.

VOLCANO IN ICELAND

Tothom ha sentit a parlar del núvol de cendra procedent del volcà del glacial Eyjafjallajokull (Islàndia) que ha afectat el nostre espai aeri (com s’atreveix....) altres s’han interessat pels canvis en el clima que això pot comportar després que el núvol hagi arribat a l’estratosfera. Doncs a més a més d’això, reflexiono, de la mateixa manera com ho vaig fer quan es va esdevenir la gran nevada de principis de març d’aquest any, i afirmo la nostra dependència als vols i la nostra deficiència d’alternatives tant energètiques (que en el cas de nevada va quedar palès) com de transport públic. També cal esmentar el poc que s’ha sentit a parlar dels efectes que deuen haver patit els habitants i ecosistemes propers al volcà.


En definitiva, aquest núvol de cendra esdevingut del volcà islandès que ha paralitzat els aeroports de 20 països europeus fa veure que la societat actual està extremadament globalitzada (d’aquí els caos en els aeroports) és extremadament impacient (les imatges d’histerisme col•lectiu ho demostren) i és extremadament incomprensiva (si fos el cas que s’hagués volat i algun avió hagués caigut....potser s’hagués entès millor?). El més graciós de tot és que els efectes de la natura, en aquests casos descrits lluny de ser catàstrofes, tornen a ser (agradablement) impredictibles i que l’avançada societat humana no pot controlar.

Per veure un vídeo impresionant de l'activitat volcànica del Eyjafjallajokull premeu aquí.

EL FUTUR DE L'AGRICULTURA

Abans de llegir el present escrit, trobo convenient que us redireccioneu a la web del DAAR de la Generalitat de Catalunya i llegiu els punts comentats en el debat que va tenir lloc el passat 14 d’abril al parlament de Catalunya sobre el debat monogràfic pel món agrari on es va aconseguir consens per recolzar el Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA).

Animo a que llegir les conclusions del debat per dos motius, primer, que trobo a faltar la voluntat d’elaborar un Pla de delimitació de zones d’alt interès agrícola bàsic per assegurar la continuïtat dels espais agrícoles tradicionals que sempre han estat sotmesos a ràpides transformacions sense resistències, a més a més, un Pla d’espais agrícoles suposaria un estudi profund en el territori que legitimaria, o no, altres plans que han declarat certes zones com d’alt valor agrícola. El segon motiu és que aquestes propostes han estat discutides en el mateix Parlament de Catalunya davant dels nostres polítics, veurem si es fan realitat o continuen només com promeses que mai es fan realitat, enfonsant a l’agricultura i la ramaderia a un pou sense sortida sense haver fet absolutament res per evitar-ho. Llavors ens lamentarem i patirem les conseqüències de ser un país sense agricultura i, per tant, sense passat ni futur.


Perquè en tingueu una ideia, algunes de les propostes sorgides del debat són: buscar alternatives al secor làctic català, nou Pla plurianual de desenvolupament de l’aqüicultura al Delta de l’Ebre, que la flota del litoral català es consideri flota artesanal, potenciar el cooperativisme agrari, distintius de qualitat, comerç de proximitat, producció ecològica, vi, nova marca de garantia que promogui el producte alimentari d’origen català de qualitat, xarxes de proximitat, impuls de sistemes i canals de venda per eliminar intermediaris entre el productor i el consumidor, venda directa, permetre a les agrupacions de productors vendre de forma directa els seus productes en espais públics, garantir recursos humans i materials suficients per dur a terme tasques d’inspecció, control i sanció, formació, simplificació administrativa.

LES MUTACIONS I EL BARÇA

Aquest bloc va ser creat per fer difusió de noticies referents a la ciència i el territori, però de vegades succeeixen coses que no es poden obviar. La gent que li agradi el futbol, sigui de l’equip que sigui, m’entendrà ràpidament perquè a dia d’avui el Barça està format per un conjunt de persones que no són normals (d’aquí el títol d’aquesta entrada) o potser és que un grup ben organitzat i estructurat és capaç de treballar fins a tocar la perfecció.

Arriba un moment en que no hi ha paraules per definir a Leo Messi o a Xavi, el gran Puyol, Piqué o Valdes, però en general tots són especials i creen un equip indescriptible. Hi ha moltes coses del futbol que em fan ser crítica, sobretot per qüestions organitzatives o econòmiques, però la felicitat que ha regalat aquest equip... Gràcies Guardiola.


Després d’un any inoblidable amb 6 títols guanyats de 6 disputats (Copa del Rei, Supercopa, Copa del Rei, Lliga, Champions, Intercontinental) i el 2-6 al Bernabeu, el millor equip de la història semblava que ja no podia fer vibrar més, però la història continua. Amb l’equip blaugrana a les semifinals de la Lliga de Campions després d’un had trick més un (4 gols!) de Messi davant l’Arsenal 4 dies abans, ahir es va jugar el Madrid – Barça en un context crec mai vist, empatats al capdavant de la Lliga i amb un equip, el Madrid, que s’ha gastat més diners per formar una plantilla que no pas tenen els PIB de molts països del mon. Doncs tot i així els culés van jugar com fades.

Impressionant joc, impressionant equip, impressionant caràcter, impressionant Barça....

TRAFIC D’ANIMALS

Tràfic i contraban d’animals protegits dissecats. Això no ha succeït a un país estranger, d’un altre continent, ni tan sols a un estat proper, això ha passat a Vilafant.

Varen ser comissades 1700 animals dissecats al domicili de l’acusat. Si premeu aquí podreu visualitzar el vídeo i podreu distingir una multitud veritablement impressionant i variada de víctimes, de tots els regnes animals, des d’un linx ibèric a un trencalòs o una àguila imperial. Aquests fets s’han donat en el marc d’una operació policial més àmplia a nivell de l’estat espanyol i també internacional. Fins al moment, s’han detingut 7 persones i s’han trobat 2.500 animals.


Aquests individus introduïen aquestes espècies al país per transport aeri passant desapercebuts dels controls duaners, alhora també s’ocupaven del tràfic, transport i dissecació dels animals. Després els venien a privats que pagaven en funció de l’exemplaritat de l’animal i el seu grau de protecció.

Veure la noticia publicada al diari el Punt de 10.04.10.

L’AGRICULTURA ECOLÒGICA, MÉS PERILLOSA QUE LA TRANSGÈNICA?

Sempre hi ha hagut defensors i detractors dels transgènics, el que no havia trobat mai, és un científic manifestant que “l’agricultura ecològica és més perillosa que la transgènica”. Aquestes declaracions varen ser fetes per Paul Christou, de la Unitat de Biotecnologia Molecular del John Innes Centre (Regne Unit) a una entrevista publicada a la web de DiCYT, l’Agencia de Noticies para la divulgació de la Ciència y Tecnologia de l’Institut ECYT de la Universitat de Salamanca.


A més a més d’aquesta afirmació en fa d’altres, generalment utilitzades pels defensors d’aquest tipus d’agricultura, com per exemple que són útils per aconseguir la sostenibilitat alimentària en els països en vies de desenvolupament, s’aconsegueix la resistència a insectes de tal manera que no caldria la utilització de productes químics i nega la disminució de la biodiversitat (ens al contrari, creu que la millora).

El cap científic del Centre d'Agricultura Ecològica dels EUA, Charles Benbrook, ha manifestat que en tretze anys els transgènics han provocat un increment de l'ús d'herbicides, pel que han deixat una "empremta negativa". D'altra banda, IFOAM, la Federació Internacional de Moviments de productors d'Agricultura Ecològica, ha criticat que els Organismes Genèticament Modificats (OGM) obstaculitzen el dret del productor a "desar" i reutilitzar la mateixa llavor, segons ha declarat el productor de Canadà, Percy Schmeiser, que va guanyar un litigi a Monsanto per "contaminació" dels seus camps amb transgènics.


Per altre costat, tenim que IFOAM manifesta, el contrari, que els OGM "no són la solució" al repte de garantir l'abastament alimentari mundial. Membres de IFOAM, International Foundation for Organic Agriculture Movements, qualifiquen de simplistes els arguments de les empreses de biotecnologia quan justifiquen els OGM com a solució als problemes de proveïment alimentari.

LA GUERRA DELS TRANSGÈNCICS

Els transgènics han provocat un debat obert des de fa anys, que no està tancat ni molt menys i que vistes les postures adverses entre opositors i defensors, continuarà donant moltes noticies.

La noticia d’actualitat és que la unió europea ha autoritzar recentment el cultiu d’una varietat de patata genèticament modificada entre els seus estats membres. Aquesta decisió va ser presa sense la unanimitat dels parlamentaris europeus, on per exemple, l’eurodiputat alemany Martin Hausling va expressar que el 70% dels consumidors estan en contra dels aliments transgènics, i el ministre d’agricultura Italià Luca Zaia va advertir que aquesta decisió podria modificar profundament el sector primari europeu (com si ja no tinguéssim prous dificultats i imposicions).

Es tracta d’una varietat de patata desenvolupada per l’empresa alemanya BASF que es pretén utilitzar per elaboració de paper, cola, plàstics i per aliment animal. Aquest serà el segon producte transgènic que es cultivarà a la unió europea després del blat de moro. Cal tenir en compte que, una vegada s’ha autoritzat el seu cultiu, ara cada país té el dret a decidir si vol cultivar o no aquests productes.

A destacar, que segons alguns científics, aquesta patata conté un gen marcador que provoca resistència als antibiòtics en éssers humans, i segons algunes fonts, l’Organització Mundial de la Salut, l’Institut Pasteur i varies institucions científiques han manifestat reserves en la utilització d’aquests gens.

Per altre costat, cal recordar que l’estat espanyol es troba en al 14a posició de la llista de països que cultiven transgènics i que actualment és dels 5 països de la unió europea que cultiven blat de moro modificat genèticament (Espanya, República Txeca, Romania, Portugal i Eslovàquia).




Feia 12 anys que la Unió Europea no acceptava cultivar més transgènics, perquè ara sí?

Per més informació premeu els següents enllaços: vídeo RTVE, noticia BBC

CREIXEMENT SOSTENIBLE O DECREIXEMENT

A la vista de la Segona Conferència Internacional sobre el Decreixement, que s’està realitzant a Barcelona del 26 al 29 de març, es pren atenció en el debat. Aquest esdeveniment reuneix a especialistes mundials en economia i a les xarxes socials que recolzen la filosofia del decreixement.

Així doncs, necessitem sostenibilitat o decreixement. Crec que potser encara estem més enrere, perquè també és vàlida la següent pregunta: decreixement o creixement? ja que, essent realistes, la societat actual està submergida en el creixement infinit i el consumisme, amb totes les seves conseqüències.

El diari “La Vanguardia”, en un article publicat el 28 de març, diu literalment: “Treballar menys contribuiria a protegir el planeta”. Segons Giorgos Kallis, investigador de ciències ambientals de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB, la prolongació d’aquestes jornades acostuma a anar associada a aconseguir major creixement de la producció i consum, el qual significa major esgotament dels recursos i una major degradació ambiental. Altres especialistes, en consonància amb això, determinen que l’augment de la jornada laboral fa que aquestes persones facin un ús més intensiu dels recursos i contaminin més. També la falta de temps fa que la gent realitzi activitats de baix impacte ambiental com passejar, estar en família, etc.

És per tot l’exposat, que els partidaris del decreixement aposten per reduir les jornades laborals, amb diferents estratègies. Tal com diu Kallis, la millora de la tecnologia fa que es necessitin menys persones per fer un mateix treball, el qual lliga amb el concepte que explica John de Graaf (director de la campanya Recupera el teu temps) el qual explica que per mantenir el treball i no reduir el nombre d’hores treballades es tendeix a augmentar la producció i el consum, però en el futur, la necessitat de limitar el consum als nivells actuals, o més baixos, caldrà despatxar a part dels treballadors o reduir la jornada laboral a tot el mon. El que es pretén és que els països rics comencin a canviar la productivitat laboral per temps lliure i no per poder adquisitiu addicional.

O bé les modes o bé el fracàs de la sostenibilitat ha conduit a l’aparició d’aquest nou concepte: el decreixement. Ara bé, vista l’experiència, calen accions, accions que molts expliquen (control d’emissions dels gasos efecte hivernacle, per exemple) però que ningú aplica (protocol de Kyoto.....). Mentre això no canviï cap d’aquestes iniciatives, tat fantàstiques en la teoria, es podran portar a la pràctica i aconseguir els canvis que tant necessitem.

Més informació a: http://decreixement.net

PROHIBICIÓ D’ANUNCIS DEL CANVI CLIMÀTIC

Si un dia qualsevol a una hora qualsevol ens posem a mirar els anuncis que s’emeten a la televisió, podrem veure imatges insensibles, consumistes, molestes, masclistes, etc. Imatges i continguts que afegit a les tendències de la societat actual poden arribar a influir en les conductes de les persones, sovint negativament.

Doncs bé, l’Autoritat d’Estàndards en la Publicitat ha prohibit l’emissió de dos anuncis del mateix Ministeri per a l’Energia i el Canvi Climàtic. Aquests anuncis alertaven de les desastroses conseqüències del canvi climàtic, utilitzant cançons populars infantils. El motiu que dona l’organisme regulador de la publicitat, després que més de 900 persones formulessin queixes per la manipulació dels versos infantils, és que són alarmistes i que no estaven avalats pel consens científic en aquesta matèria.

Serà doncs, que les cremes antiarruges, les pastilles que aprimen, els iogurts que milloren les defenses, els anuncis de “teletienda” o els efectes dels desodorants Axe estan avalats per la comunitat científica?

Per altre costat, us animo a fer un exercici d’imparcialitat, podeu comparar la noticia publicada a la Vanguardia i la publicada pel diari ABC. Amb el titular n’hi ha prou....

Veure anunci de TV3

MENYS AIGUA PEL TER

Tal com han denunciat Gent del Ter a l’Agència Catalana de l’Aigua, les obres d’ampliació del cabal que transfereix el riu Ter a la Costa Brava no està complint amb les exigències aprovades pel Pla Sectorial de cabals. Han observat que la canonada que s’està construint des de Pasteral a la via verda del carrilet preveu un cabal de 1,6 m3/segon mentre que el cabal de transferència per l’abastament de Girona i la Costa Brava ha de ser d’1 m3/segon.

En el mateix sentit, aprofitant l’avinentesa, cal recordar que sorprenentment encara a dia d’avui es troba en vigència la Llei aprovada l’any 1959 pel règim franquista, tot i que la Generalitat de Catalunya actualment té les competències sobre les seves conques internes i s’han aprovat normatives, aquesta llei del 1959 encara continua sent la llei de referència per la gestió del riu en un àmbit tant important com és la distribució de cabals. Aquesta Llei determina que el Ter transvasi 1 m3/s per proveir Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre, que el cabal del riu ha de ser de 3 m3/s pel seu pas per Girona i que s’han de preservar 150 hm3/s l’any per als regants del baix Ter. Una vegada aquestes tres condicions es compleixen es podrà transvasar com a màxim 8 m3/s cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Des de l’any 1959 fins al 2010 han canviat moltes coses, per exemple, ara tenim un govern democràtic, les dones van a les universitats, la qualitat de vida ha millorat, la tecnologia i la ciència han avançat i la societat està molt més compromesa amb el territori i el medi ambient. Però tot i així, continuem amb una Llei de l’any 1959 que regula els cabals del riu Ter i amb el mateix tarannà de complir primer amb els de les grans capitals i, el que sobra, pels de Girona. El gran projecte de la dessalinitzadora del Prat hauria d’ajudar a la resolució d’aquests problemes, però abans s’ha de ser capaç de prendre decisions que no agradin a tothom ja que l’aigua dessalada és més cara que la que procedeix del Ter.

Però bé, ja comença a ser hora que ens posem seriosos i, sense pors, es posin les coses a lloc. Ja és hora que es torni l’aigua al Ter i lligat, de la mà, hi ha d’anar una nova cultura de l’aigua totalment imprescindible: la solució no és tenir més aigua, la solució és no malgastar-la i gestionar-la correctament d’una vegada per totes.

SICROTROM A CATALUNYA

El dia 22 de març va ser inaugurat a Cerdanyola del Vallès, amb la presència del president de l’Estat Espanyol i el de la Generalitat de Catalunya entre d’altres, el sicrotrón Alba. És una bona notícia per la comunitat científica, i també per la població en general, ja que aquesta infraestructura permet avançar la investigació en el camp de la química, l’estudi de materials, la biologia, la indústria farmacèutica, etc. El sicrotró és un accelerador de partícules que es desplacen en una òrbita circular per l’acció d’un camp magnètic, generant una llum que permet explorar molècules i àtoms. Aquesta eina científica és la primera al país i s’afegeix a les 20 que ja existeixen a Europa.

LA GRAN NEVADA II

Gairebé una setmana després de la gran nevada caiguda a les comarques Gironines encara hi ha municipis que no disposen de llum, sobretot i insistentment a la Costa Brava. Però els problemes s’estenen, i no només ha esta la manca de llum, també molts municipis no han disposat d’aigua corrent, de telèfon fixe, ni tampoc mòbil, ni d’internet, carreteres tallades, comerços tancats, benzineres sense gasoil, boscos caiguts i arbres trencats, terres glaçats, accidents, incomunicació, preocupació. Com sempre es busquen responsabilitats i aquestes es depuren i es desvien cap enlloc, sort que d’aquí pocs dies ja no ho recordarem, pensaran alguns....ja hi pensarem d’aquí 25 anys, a la propera!

LA GRAN NEVADA

Passats uns dies des de la gran nevada de l’any 2010 es pot pensar en perspectiva i ja no tant des de la impressió del moment. Després de molts anys de no aparèixer aquest fenomen meteorològic de “neu fins a cota 0”, sembla recordar-nos que encara no ho controlem tot, que encara la natura pot interposar-se en les nostres rutines diàries i que, com ha quedat comprovat, no estem preparats per assumir aquestes situacions, ni en quan a infraestructures d’emergència ni molt menys psicològicament. D’altra banda, s’ha creat un vall d’opinions al voltant de la nevada: canvi climàtic, necessitat de la línia de molt alta tensió (MAT), responsabilitats disperses, etc. Caldria molt espai i temps per tal de comentar-ho tot, per tant, em basaré en remarcar dos aspectes. Per un costat, que al llarg del mateix segle passat es va anar repetint en diverses ocasions grans nevades equiparables a la d’aquest any, i fins i tot més intenses segons recorda la gent del territori, i que per tant, ara per ara, no es pot dir que ens trobem davant un dels efectes del canvi climàtic. Per altre costat, aquesta prova podria ser útil perquè ens adonem de la dependència elèctrica que patim, i quines conseqüències això comporta. El costat positiu de la nevada? els impressionants paisatges que ens ha deixat.

La normalitat de les pistoles

Avui he tingut un matí estressant mentre llegia el diari, perquè hi havia un munt de noticies interessants, curioses o indignants que feien que no pogués parar de llegir. La noticia que més m’ha impactat ha estat el retrocés dels nord americans fins a l’època dels cowboys. Si, la nació en la qual tants i tants països del mon s’emmirallen permet que la gent a peu de carrer porti una arma a la vista de tothom i pugui entrar a qualsevol establiment sense cap mena de problema. I la noticia va in crescendo, perquè hi ha un estat on es permet portar pistoles en camps d’esports i als parcs infantils!, la llei d’altres estats permet portar armes al lloc de treball i recentment un altre estat ha aprovat una llei en què s’autoritzen les armes ocultes en bars i restaurants que serveixen alcohol (?) però si la duen visible no els cal cap mena de permís. En fi, no té desperdici, us invito a llegir la noticia i veure el vídeo d’acompanyament.

ELS ALTRES EFECTES DELS TERRATRÈMOLS

Segons la informació extreta d’un article publicat pel geofísic de l’agència espacial dels Estats Units, Richard Gross, el terratrèmol de 8,8 graus a l’escala Richter va sacsejar el centre i sud de Xile el dissabte 27 de març de 2010, a banda de les catastròfiques conseqüències a escala humana, va reduir la durada del dia en 1,26 microsegons i va desplaçar l’eix de la Terra en vuit centímetres. No és la primera vegada que això succeeix, ja que a causa del sisme de 9,1 graus prop de Sumatra l’any 2004, va reduir el dia 6,8 microsegons i podria haver mogut l’eix de la terra 7 centímetres.

Tot i que el terratrèmol de Xile va ser molt menor que el de Sumatra, segons Gross, aquest pot haver canviat en major mesura la posició de l’eix de la Terra per dues raons. La primera és que el terratrèmol de Sumatra es va localitzar prop de l’equador, mentre que el de Xile es va donar en latituds mitjanes, així pot haver tingut més impacte en el desviament de l’eix. La segona raó es dóna pel fet que la falla geològica que va produir el terratrèmol de Xile va penetrar a la Terra en un angle lleugerament més pronunciat que la falla que va causar el sisme del 2004, de manera que la falla xilena pot moure verticalment la massa terrestre amb més efecte i per tant desviar-ne l’eix.

Per més informació i curiositats consulteu la pàgina web de la NASA.

LA ÈTICA DE GOOGLE

El passat 22 de febrer, grup de treball de la Unió Europea, que és encarregat de vetllar per la protecció de la privacitat dels ciutadans, va enviar una carta a Google en la qual expressa la seva preocupació pel temps que emmagatzema les imatges fotogràfiques que utilitza al servei de mapes Street View. En la mateixa carta, recomana que avisi amb antelació als veïns que podran ser captats per les càmeres.

Al meu entendre, el més preocupant al respecte no és la durada d’emmagatzematge de les fotografies, sinó la mateixa presa de les imatges o, millor dit, el tractament que se’n dona. La llibertat de tot individu també rau en el dret de fer i estar a on i com li sembli convenient sense que n’hagi de quedar constància o prova i molt menys sense el propi consentiment.

Com molts de vosaltres coneixereu, des del 2006, Street View ofereix mapes, imatges, carrers de diferents ciutats i països del mon. Moltes vegades difumina la cara de les persones que surten en imatge però hi ha ocasions en què no s’ha realitzat aquesta funció i per tant s’interpreta com una manca de privacitat de dades personals i violació de la intimitat. El que demana la Comissió és que es guardin les fotografies originals només 6 mesos i no durant 12 mesos i que s’eviti prendre imatges que continguin detalls íntims. Pel seu costat Google opina que guardar les imatges està justificat per garantir una bona qualitat i fiabilitat dels mapes i si és necessari rectificar els possibles errors.

Vídeo Google

A Playa Brava de Pals

La setmana passada la premsa va fer ressó d’una noticia si més no estranya: Urbanisme obrirà un expedient en contra del càmping Playa Brava de Pals, per una ampliació il•legal de 50.000 m2. No vull dir que trobi estrany el nom del càmping, ni que la Direcció General d’Urbanisme incoï un expedient de protecció de la legalitat urbanística per tals fets, el factor peculiar ve donat quan la noticia continua explicant que aquesta ampliació es va fer fa anys, segons declaracions del regidor d’urbanisme del municipi, daten dels anys 80. La pregunta és: com pot ser que ja des dels anys 80 existeixi una ampliació sense llicència ocupant una superfície de 50.000 m2 i ningú ho hagi vist fins ara, passats 30 anys?

L’administració, el sistema, no deixa de ser sorprenent, tant es pot capficar en situacions de poca afectació pel territori, provocant complexes tramitacions encara que imperi una solució amb sentit comú, com pot deixar passar actuacions d’impossible inobservança.

El més rellevant encara és que aquesta ampliació es troba situada en sòl no urbanitzable de protecció especial, prop de les Basses de’n Coll, actualment formen part del PEIN i Xarxa Natura 2000 i en un futur possiblement es trobin dins el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Ara caldrà veure com avança aquest expedient que Urbanisme ha decidit iniciar, els entrebancs amb els quals es trobi i la seva solució, esperant que es retorni aquest espai que han pres a l’estat inicial amb el que es trobava abans de l’alteració.

Per més informació premeu aquí.

La creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats)

La creació del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter suposaria la protecció ferma de 8.000 hectàrees, que no només es troben distribuïdes en l’àmbit terrestre sinó també en el marí. En aquest sentit, es compta amb el suport del Departament de Medi Ambient i d’altres entitats naturalistes o ecologistes.

La problemàtica deriva de l’oposició de bona part dels agents implicats en el territori (diversos Ajuntaments, agricultors, empreses turístiques, etc) i també cal tenir en compte el baix pressupost destinat als espais protegits, amb les problemàtiques que això ha generat en la immensa majoria de Parcs Naturals de Catalunya.

Possiblement, a causa de les limitacions en els usos i activitats permeses en aquest nou espai apareixeran empreses, la majoria de caire turístic, que poden patir perjudicis econòmics en conseqüència i en aquest sentit caldrà redirigir la oferta a espais menys fràgils i amb l’aparició de nous serveis.

Ara bé, atenent els antecedents d’aquest territori la creació del Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter seria una bona ocasió per millorar i/o recuperar els ecosistemes naturals i afavorir la sotenibilitat de l’entorn entre les activitats turístiques que s’hi desenvolupen i els espais protegits.

Els parcs eòlics a l'Empordà

Avui, sortint del meu poble de camí a Girona, he observat, com cada dia, les espectaculars vistes que ofereix l’Empordà i he intentat imaginar com seria la fotografia d’aquest mateix indret, objecte de poesia, amb 32 miniparcs eòlics construïts, tal i com ha proposat una empresa interessada. Per altre costat, m’he sentit egoista o si més no he adoptat la postura dels denominats NIMBY (not in my back yard). No és veritat que per tal de satisfer les demandes actuals cal que apostem per les energies netes i renovables? No és veritat que sabem que aquestes energies són claus pel desenvolupament sostenible actual i futur? Així doncs, ens trobem davant un dilema. D’una banda, cal protegir aquests espais de l’impacte paisatgístic flagrant que suposaria l’aparició dels molins de vent, però, per altre banda, la tramuntana fa que sigui una localització potencial pel bon rendiment d’aquesta energia. Cal intentar que aquesta contraposició d’idees col•labori positivament cap a una opció més correcta, o si més no d’equilibri, entre la necessitat d’energies renovables i la necessitat de preservar un espai tant especial com l’Empordà.

La Jornada de Portes Obertes de la Universitat de Girona, el proper 19 de febrer de 2010

La Universitat de Girona, institució pública integrada en el sistema d’universitats públiques catalanes, té com a finalitat participar activament en el desenvolupament i el progrés social en el vessant científic, tècnic, artístic, d’humanitats i ciències socials. Com ho aconsegueix? Aportant i formant persones preparades per portar a terme una tasca seriosa i enriquidora per la societat en general, no només pels seus coneixements formatius sinó també pels seus valors personals.

Any rere any, t’ofereix la oportunitat de visitar les seves instal•lacions amb la Jornada de Portes Obertes als estudiants de secundària i als centres, la qual esdevé tota una festa per la Universitat de Girona.

La seu de la universitat és dins la mateixa ciutat de Girona i està formada per tres Campus, el de Montilivi, el Campus del centre i el Campus del Barri Vell. Les jornades de portes obertes s’ofereixen a cadascun d’aquests campus i, dins d’aquests, a les diferents facultats.

Cal que tots aquells estudiants interessats anotin la cita de les portes obertes, que es celebraran el proper dia 19 de febrer de 2010, amb una programació que s’inicia a les 9:30 del matí fins a les 14 hores del migdia. El 17 d’abril es realitzarà una altra Jornada aquesta destinada a famílies i públic en general.

Restaran obertes les diferents facultats, per tal que tots els estudiants que ho desitgin pugin visitar els campus, centres i instal•lacions esportives, s’ofereixen sessions informatives, visites guiades i diferents tallers i la Fira “Ho tens a la UdG” on s’hi trobarà l’oferta d’activitats dels serveis i associacions de la UdG. La fira es situarà al Campus Montilivi, davant la Facultat de Ciències, tot i que en cas de pluja es traslladarà la fira fins a la Facultat de Dret.

Aquestes jornades es realitzen per donar a conèixer la universitat i tenir un contacte directe, de primera mà, amb les diferents facultats i campus tant als estudiants de secundària com els representants dels seus centres, de manera que disposin d’una informació objectiva, pròpia i individual de la universitat de Girona i facin seva la universitat per un dia, per ara...

Per més informació es pot consultar l’accés als diferents centres i la programació establerta a la pàgina web principal de “la meva udg” o a la web de la jornada de portes obertes de la UdG.

El territori. Percebut de manera diferent per cadascú, on un mateix indret pot ser definit per uns com una font per explotar i, per altres, com un espai intocable. Sembla que amb els anys cada vegada hi ha una major sensibilitat envers la protecció de l’entorn que queda reflexada amb la oposició, sovint organitzada, envers certes actuacions que es perceben com agressions sobre el territori. Per contra, es segueixen aprovant planificacions i projectes amb forts components d’alteració, tot i que, cal dir, que en els darrers temps l’administració autonòmica ha realitzat esforços i aprovat lleis que contribueixen a resguadar alguns àmbits del territori, aquests, però, no són suficients ja que queden molts aspectes a organitzar. De tota manera continuem amb la discussió, mentre que uns perceben el territori com una eina apta per la seva transformació i qüestionen el planejament i les normatives per les seves restriccions, altres perceben que el territori és objecte de continua agressió i que no es fan els esforços suficients per a perpetuar i custodiar el nostre entorn.